Ajoblanco relata la història d’una de les publicacions catalanes més emblemàtiques de la segona meitat dels anys 70, possiblement la que millor va reflectir un període crucial de la nostra història recent: la Transició i el posterior desencís d’aquells que apostaven per la transformació social i política.
Al marge d’estar més o menys d’acord amb les tesis de la revista, no es pot negar que Ajoblanco va ser un dels corrents d’aire nou que erosionaren l’statu quo dels últims anys del franquisme. Atacada tant per l’esquerra tradicional com pels sectors immobilistes, hi varen confluir diferents col·lectius: naturisme, drogues, alliberació sexual, còmics, feminisme, ecologia, etc. i molt especialment el corrent contracultural que havia anat creixent des de l’inici de la dècada i el moviment llibertari, revifat per la recuperació de la CNT. L’intent de fer convergir aquests dos corrents va ser un dels principals propòsits d’Ajoblanco, intent que va cristal·litzar en l’organització de les Jornades llibertàries l’estiu del 1977.
Produïda per Tono Folguera, un dels productors més actius del panorama documental televisiu independent, i realitzada per David Fernández de Castro, un director i guionista compromès amb la recuperació crítica de la transició, el documental, que encara no s’havia vist en cap TV, va ser estrenat a Visions documentals.
Després de la projecció, a més del productor i el director, vam comptar amb la presència d’en Pepe Ribas i altres membres fundadors d’Ajoblanco, que posteriorment, van entaular un col·loqui amb el públic.

Fitxa tècnica

Títol: Ajoblanco, Crónica en rojo y negro
Guió i direcció: David Fernández de Castro
Producció: Tono Folguera
Direcció de Fotografia: Raúl Cuevas
Edició: Carlos Prieto
Idioma: Castellà
Any: 2015

Tràiler