Aquesta és una història de resiliència, la capacitat humana de sobreposar-se a les pitjors situacions, i redreçar el rumb personal. És la història de Sigfried Meir, o Jean Sigfried, o Luis Navazo, un home de múltiples identitats.
Sigfried Meir actualment té 82 anys i viu a Eivissa, indret on ha estat un empresari d’èxit en el món de la restauració i de la moda des dels anys 60. Durant dècades va guardar silenci sobre el seu passat, sobre la seva infància, fins ara. “Al principio cuando todavía era un niño y parecía que el infierno había acabado, lo contaba. Con todo lujo de detalles. Pero veía en los ojos de la gente que les parecía una invención, entonces me enfurecí y dejé de contarlo”. D’ascendència jueva és deportat, amb els seus pares, a Auschwitz l’abril de 1943, als 9 anys. Només sobreviu ell. També sobreviu a l’anomenada “marxa de la mort” –l’evacuació d’Auschwitz a marxes forçades per l’arribada dels aliats. Al nou camp, a Mauthausen, hi coneix al seu veritable salvador, Saturnino Navazo, el pres republicà espanyol que li va fer de pare dins del camp i després de l’alliberament. De jove vol ser cantant i actor en aquell Paris de la Rive Gauche, on coincideix amb Jean Paul Belmondo, George Moustaki, Jacques Brel i Boris Vian. Inicia una carrera de cantant amb èxit a França i a Canadà, però no aconsegueix ser el número 1 a París, on els cantants melòdics comencen a perdre terreny davant de l’onada ye-ye. Descontent amb la carrera de cantant, als anys 60 arriba a Eivissa i es reinventa de nou. Hi munta diversos restaurants i la primera macrodiscoteca de l’illa, tot creant la moda “Ad-lib”, moda que s’exporta d’Eivissa al món sencer i que sorgeix d’un dels seus antics oficis –el de sastre- però sobretot del seu finíssim olfacte pels negocis.
Quan mort el seu padrastre, s’enfonsa. Tots els seus triomfs com a cantant i com a empresari, les seva ànsia d’èxit tenien un sol espectador: Saturnino Navazo. “Todo el mundo me pregunta cómo es posible que me haya influido tanto una persona con la que pasé sólo cinco años de mi vida. Dicen que lo he idealizado, pero no es así. Navazo era un hombre bueno, un santo”. Desapareix per a ell tot el sentit de la vida. És llavors quan el seu amic Georges Moustaki va al seu rescat, ajudant-lo a enfrontar el seu passat per continuar vivint.
Un documental imprescindible que ens revela un personatge fascinant. El seu director, el mallorquí Luis Ortas, en va fer la presentació i va entaular un col·loqui amb el públic assistent.

Fitxa tècnica

Títol: Después de la niebla
Guió: Pedro d’Echave García
Direcció: Luis Ortas
Producció: Cinètica Produccions
Cambra: Jaume Carrió i Iskra Karadzhova
Edició: Jaume Carrió i Iskra Karadzhova
Any: 2015
Durada: 82’

Tràiler