Recopilació dels tres discs en solitari d’Oriol Perucho en edició facsímil, el documental “Oriol Perucho in Memoriam” i un CD de bonus track amb rareses i peixos de l’Oriol en solitari o amb formacions com Perucho’s, Tropopausa, Koniec, Moisés Moisés, Bel Canto Orquestra, Accidents Polipoètics i Cebos Enrique.
Tot això, acompanyat d’un llibret amb fotografies i textos de músics, amics i periodistes com Pau Riba, Victor Nubia, Lolita Bosch, Jack Torrance, Pascal Comelade, David Castell, Jordi Bianciotto, Salvador Llopart i Julia Guillamon, entre altres.

“Insultó, lo multaron y dejó de comer” (1992)
Gent Popoff
Lilith se lo piensa
El darrer “vernissage”
Los extremos no se tocan
Franco Franchi e Ciccio Ingrasia
Un timó, una pressió innecessària
Així neix un somni
Els borrissols
La presència i el seu osset
Adéu pregant i ja està
A la vall hi ha les truites ocultant el seu dolor
El macarró de la pista i els seus típics
Una vestimenta diabòlicament clerical

“ZAPPING CD” (1994)
Doneu-los un motiu i es ficaran al llit a les 08:30
Pichi
De marxa amb el “Supreme”
Margarida era jove quan vaig començar
Calçots, alimento de alimañas
Llança vents i recull els vidres
Què es el “tucutú”?
Més sobri que un jutge
Els galans del culebró
Fal·làcia
Una claveguera de tarumbes
Retalls, saldos
Quan costa el teu teclat a Braga, no favó?
La chansgoette
Escacuput Voll-Inga
Walkman
A terra perillosa tots som tafaners
Un zag ras i prou

“AIXÍ PASSAN 45 MINUTS” (1999)
Tema 1
Tema 2
Tema 3
Tema 4
Un bis

DVD “ORIOL PERUCHO IN MEMORIAM” (2017)
Guió i direcció:
Martí Sans
Producció: Altervideo
Edició: Marcel Cifré, Jesús Lucas, Antoni Nogueras, i Martí Sans
Revisió so: Albert Guitart
Presentant: Marti Soler, Oriol Pons de Vall “Ginger”, Jaume Martin, Enric Cervera, Ramon Solé, Eduard Altaba, Xavier Maristany, Pepino Pascual, Gat, Roger Fortea, Roger Aixut, Laia Torrents i el blogger, Jack Torrance.

CD “BONUS TRACKS” (2017)
Què fer sense mariachis
La tarda clama venjança
Enigmàtica providència
Halloween, Reuma, Moog…?
Dante alleugerint
Escota cosa
Així construeix Perucho
Se les enginyava per creure’s el menys feliç / Tu dius sí, jo dic no, un ho mira i l’altre ho pensa
A tali, tali
Tema per a Graells
Temps moderns

Premsa
«Em va admirar la subtilesa amb què tractava les percussions.»
Julià Guillamon, La Vanguàrdia.

«Perucho’s serà el grup que bategava més fort a l’onada llibertària dels anys setanta. Ells van ser els encarregats de tancar el míting de Montjuïc de la CNT i també van participar en les cèlebres Jornades Llibertàries Internacionals, que van aplegar una multitud de persones el mateix estiu del 1977.»
David Castell, El Punt Avui.

«Els meus germans i jo tindrem la sort de créixer envoltats d’homes i doncs que no tenien cap per ser lliures, conseqüents i encuriosits. Gent que no tenia por del món i que ens va ensenyar a no tenir-ne nosaltres tampoc. I malauradament, al llarg d’aquests darrers anys n’hem vist morir molts i hem anat a molts enterraments. Massa.»
Lolita Bosch, Nuvol.

«A partir d’una barreja d’influències que comprenien des del rock psicodèlic fins al jazz d’Ornette Coleman i Archie Shepp, Perucho s’ha desenvolupat un agrest i mutant, amb dissonàncies i cacofonies, propens a la idea d’esdeveniment únic, que no sempre serà ben comprès a l’entorn musical barceloní.»
Jordi Bianciotto, El Periódico.

«Musicalment, Oriol Perucho ha estat un artista inclassificable. Personalment resultava tan inesperat i sorprenent com impassible i curiós en la seva faceta artística. Un transgressor tranquil que no es volia fer notar. Et deixava impressionat.»
Salvador Llopart, La Vanguàrdia.