“En Jaume Sans sempre havia estat un cas a part pel seu caràcter dinàmic, faceciós i pintoresc, i pel seu interès marcadament escàs per estudiar allò que calia. Era molt eficient dintre del grup no sols pel seu aspecte divertit, sinó per l’interès intensíssim que manifestava envers les coses insòlites: la literatura hindú, els agots, Krishnamurti, els marcians o la conciliació entre el comunisme i el cristianisme” (Alexandre Cirici)

“Jaume Sans, una humanitat inquieta i abusiva, que ho intenta tot amb la seva avidesa i que en tot deixa l’empremta del bon gust i de la seva intel·ligència.” (Joan Teixidor)

Jaume Sans és un artista inclassificable. Inclús per sobre de la seva pròpia valoració, d’aquí el títol del documental: «Jaume Sans: L’artista que no ho volia ser». Un artista i també un ésser humà heterodox que va abraçar diversos àmbits de la creació estètica.

Aquest documental (a la cerca de finançament) vol seguir la trajectòria personal, sembrada d’anècdotes «surrealistes» i dels vaivens de la seva fortuna, explicada per la seva dona, els seus fills i per algunes de les poquíssimes persones que el van tractar i que encara no ens han deixat.

D’altra banda, s’abordarà de forma integral, tant la seva evolució estètica al llarg de seixanta anys, com totes les seves facetes creatives: pintura, dibuix, collage, interiorisme, disseny gràfic, disseny industrial i arquitectura.